El cos humà i el moviment


El cos humà està format per sistemes i aparells: sistema nerviós, aparell locomotor, digestiu, respiratori, circulatori, reproductor i excretor. Cada sistema o aparell està format per òrgans i té una funció imprescindible pel bon funcionament del cos.


EL SISTEMA NERVIÓS
El sistema nerviós s'encarrega de captar informacions tant del cos com de l'entorn i elaborar les respostes corresponents. Està format pels centres nerviosos (cervell, el cerebel, el bulb raquidi i la medul·la espinal) i els nervis.
El sistema nerviós coordina el funcionament del cos seguint tres passos:
  1. Els nervis sensorials recullen informació tant de l'entorn com de l'interior del cos i l'envien als centres nerviosos.
  2. Els centres nerviosos interpreten la informació i elaboren les respostes adequades.
  3. Els nervis transmeten les ordres als òrgans i als músculs que han d'executar la resposta.


L'APARELL LOCOMOTOR
L'aparell locomotor realitza els moviments del cos que són ordenats pel sistema nerviós. Està format per l'esquelet i els músculs.
L'esquelet
L'esquelet és el conjunt d'ossos i cartílags del cos. L'esquelet té tres funcions:
  • Sostenir i donar forma al cos.
  • Protegir els òrgans delicats.
  • Permetre el moviment, ajudat pels músculs.
Les articulacions 
Les articulacions són els punts on s'uneixen dos o més ossos.

 
Les articulacions poden ser de tres tipus: mòbils, semimòbils i fixes. En les articulacions mòbils i semimòbils els ossos estan units per lligaments, que són una mena de fibres amples molt resistents.
Els ossos
Els ossos són unes peces rígides, els extrems d'alguns ossos estan recoberts de cartílag, un teixit elàstic i tou que evita que en moure's els ossos situats l'un a continuació de l'altre freguin entre ells i es desgastin.

Els principals ossos de l'esquelet humà:

 
Els músculs
Els músculs són òrgans tous i flexibles que es poden contraure i allargar. N'hi ha de dos tipus:
- Els músculs involuntaris es mouen sols, no podem controlar el seu moviment. Ho són el cor i els músculs de les parets del tub digestiu i dels vasos sanguinis.
- Els músculs voluntaris es mouen quan nosaltres ho decidim. Els més importants són la llengua i els músculs esquelètics.

Els músculs s'insereixen als ossos pels tendons.

Els principals músculs esquelètics del cos humà:

L'APARELL RESPIRATORI. LA RESPIRACIÓ
La respiració és el procés en que l'aparell respiratori pren oxigen de l'aire i expulsa el diòxid de carboni que es forma en el nostre cos. L'oxigen de l'aire que respirem és imprescindible perquè les cèl·lules del nostre cos puguin transformar els nutrients dels aliments en l'energia que necessitem per viure.
L'aparell respiratori està format per les vies respiratòries (fosses nasals, faringe, laringe, tràquea i bronquis) i els pulmons.
En la respiració s'alternen dos moviments: inspiració i expiració. Quan inspirem agafem l'aire i quan expirem l'expulsem.


L'APARELL DIGESTIU. LA DIGESTIÓ
La digestió és el procés en què l'aparell digestiu descompon els aliments en substàncies nutritives que les cèl·lules poden utilitzar directament.  Les substàncies nutritives que proporcionen energia als nostres músculs de forma immediata són els hidrats de carboni.

L'APARELL CIRCULATORI
L'aparell circulatori és l'encarregat de transportar a totes les cèl·lules del nostre cos els nutrients i l'oxigen que necessiten, recollir les substàncies de rebuig que produeixen, i dur-les fins on puguin ser expulsades a l'exterior. El cor és un múscul que se situa entre els pulmons. És l'òrgan que impulsa la sang cap a tot el cos. Els vasos sanguinis són els conductes per on circula la sang. Hi ha tres tipus de vasos sanguinis: artèries, capil·lars i venes.


La circulació de la sang
La sang utilitzada als teixits del cos arriba pobra en oxigen per la vena cava a l'aurícula dreta i passa al ventricle dret, que l'envia als pulmons per l'artèria pulmonar. Allà agafa oxigen i deixa anar el diòxid de carboni. Un cop realitzi l'intercanvi de gasos, retorna carregada d'oxigen per la vena pulmonar a l'aurícula esquerra i passa al ventricle esquerre i és impulsada per l'artèria aorta als diversos òrgans del cos.

El ritme cardíac
Per impulsar la sang, el nostre cor es contreu i es relaxa rítmicament (batega). A cada batec, el cor envia una onada de sang a traves de les artèries. És el pols, que notem quan pressionem amb els dits els vasos sanguinis del coll. En estat de repòs el cor batega unes 70 vegades per minut. Quan fem exercici físic, el nostre cor batega més de pressa per fer arribar més sang amb oxigen a les cèl·lules dels músculs. En acabar l'exercici, el ritme cardíac del cor descendeix lentament.

Els esportistes mesuren el seu pols cardíac amb un pulsímetre, però també es pot mesurar al canell. Si comptes el pols durant 15 segons i després ho multipliques per quatre, obtindràs les teves pulsacions per minut.